La hist\u00f2ria de la Uni\u00f3 del Casal Gelidenc<\/strong> \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de l’associacionisme, la cultura i la conviv\u00e8ncia a Gelida. Per entendre els seus or\u00edgens cal remuntar-se al darrer ter\u00e7 del segle XIX, una \u00e8poca en qu\u00e8 Catalunya vivia un important creixement econ\u00f2mic, industrial i cultural. Arreu del pa\u00eds sorgien societats recreatives, mutualistes, corals i culturals que esdevenien punts de trobada de la poblaci\u00f3, fomentant la formaci\u00f3, la solidaritat i la participaci\u00f3 ciutadana. Gelida, tot i ser una poblaci\u00f3 d’uns 1.650 habitants, destacava especialment per aquest dinamisme, arribant a crear onze entitats entre els anys 1880 i 1899, una xifra extraordin\u00e0ria per a un municipi de les seves dimensions.<\/p>\n Aquells anys, el poble experimentava una etapa de prosperitat. La construcci\u00f3 de nous equipaments, com l’esgl\u00e9sia parroquial, la Casa de la Vila, el cementiri nou o el convent, coincid\u00ed amb l’arribada de nombroses fam\u00edlies barcelonines que hi constru\u00efen les seves resid\u00e8ncies d’estiueig. Paral\u00b7lelament, el moviment de la Renaixen\u00e7a i els Cors de Clav\u00e9 impulsaven la recuperaci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes, despertant un fort inter\u00e8s per la m\u00fasica coral i les activitats culturals.<\/p>\n \u00c9s en aquest context que trobem les dues grans arrels de l’actual Uni\u00f3 del Casal Gelidenc. D’una banda, el Casino Familiar Gelidense<\/strong>, establert l’any 1880 al conegut Caf\u00e8 del Ramonet, i de l’altra, la Societat del Centre Gelidense<\/strong>, fundada uns anys abans. Aquestes entitats es convertiren en espais de reuni\u00f3, debat, lleure i promoci\u00f3 cultural, constituint el nucli del futur moviment associatiu gelidenc.<\/p>\n L’any 1897<\/strong> naixia la Societat Coral Artesans<\/strong>, inspirada pels ideals dels Cors de Clav\u00e9. La seva activitat anava molt m\u00e9s enll\u00e0 del cant coral: tamb\u00e9 exercia funcions de mutualitat entre els socis, ajudant-los en cas de malaltia i refor\u00e7ant els vincles de solidaritat. Aquesta societat es convert\u00ed r\u00e0pidament en una de les principals impulsores de la vida cultural del municipi.<\/p>\n L’esfor\u00e7 col\u00b7lectiu dels seus socis va permetre que el 1917<\/strong> s’inaugur\u00e9s el nou edifici del carrer Major, obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, constru\u00eft en gran part gr\u00e0cies a l’aportaci\u00f3 econ\u00f2mica dels mateixos socis i a nombroses jornades de treball voluntari. Aquell edifici, que encara avui \u00e9s la seu de la Uni\u00f3 del Casal Gelidenc, es convertiria en un dels grans centres culturals de la vila. Uns anys m\u00e9s tard, el 1925<\/strong>, s’hi afegiria el Sal\u00f3 d’Espectacles, consolidant l’espai com a referent de la vida social gelidenca.<\/p>\n Durant les primeres d\u00e8cades del segle XX, Gelida vivia una intensa activitat cultural. Les diferents entitats organitzaven concerts, balls, representacions teatrals, carnavals, cercaviles i nombroses celebracions populars. La rivalitat entre la Societat Coral Artesans i el Centre Recreatiu i Cultural va contribuir, lluny de perjudicar la vida associativa, a enriquir-la i a oferir una programaci\u00f3 molt diversa que implicava bona part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n El 19 de mar\u00e7 de 1930<\/strong> es constitu\u00efa la Societat Casal Gelidense<\/strong>, amb la voluntat d’esdevenir un nou motor de la vida cultural i recreativa del poble. Poc despr\u00e9s, el 1933, inaugurava el seu propi local, conegut popularment com \u00abEl Tramvia\u00bb<\/strong>, situat al costat de l’actual Pista Jard\u00ed. Aquest espai es convertiria en un dels grans centres d’activitat social de Gelida.<\/p>\n L’esclat de la Guerra Civil i els dif\u00edcils anys de la postguerra van provocar una profunda interrupci\u00f3 de la vida associativa. Moltes activitats van desapar\u00e8ixer i els locals de les entitats van quedar confiscats o sotmesos a un estricte control administratiu. Tot i aix\u00ed, l’esperit cultural del poble no va desapar\u00e8ixer. A partir de 1944, iniciatives com les Caramelles, l’Elenc Art\u00edstic Montserrat, les activitats esportives i el renaixement del moviment coral van comen\u00e7ar a retornar la vida cultural als carrers de Gelida. Des d’aleshores, la Uni\u00f3 del Casal Gelidenc ha estat protagonista de la vida cultural de Gelida. Ha organitzat balls, teatre, concerts, Festa Major, activitats esportives, folklore, cant coral, exposicions i moltes altres iniciatives que han convertit l’entitat en un dels principals referents socials del municipi.<\/p>\n M\u00e9s de cent vint anys despr\u00e9s dels seus or\u00edgens, la Uni\u00f3 del Casal Gelidenc continua fidel als valors que van inspirar els seus fundadors: fomentar la cultura, preservar les tradicions, promoure la participaci\u00f3 ciutadana i oferir un espai de conviv\u00e8ncia obert a totes les generacions de gelidencs i gelidenques.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hist\u00f2ria de la Uni\u00f3 del Casal Gelidenc La hist\u00f2ria de […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3331,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3237","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"yoast_head":"\n
\nA finals dels anys quaranta es va iniciar un llarg proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 del patrimoni de les antigues entitats i de reconstrucci\u00f3 de la vida associativa. Aquest treball, liderat per diverses juntes directives i per nombrosos socis compromesos, culmin\u00e0 amb la unificaci\u00f3 dels patrimonis de la Societat Coral Artesans i la Societat Casal Gelidense.
\nFinalment, l’any 1952<\/strong>, quedava oficialment legalitzada la Uni\u00f3n del Casal Gelidense<\/strong>, denominaci\u00f3 que posteriorment esdevindria l’actual Uni\u00f3 del Casal Gelidenc<\/strong>. Naixia aix\u00ed una entitat hereva de m\u00e9s de setanta anys de tradici\u00f3 associativa, cultural i popular, amb la voluntat d’unir esfor\u00e7os i preservar el patrimoni social constru\u00eft per les generacions anteriors.<\/p>\n