LA UNIÓ DEL CASAL GELIDENC: COM NEIX I DE QUÈ

En el darrer terç del segle XIX, arreu de Catalunya neixen multitud d’entitats mutualistes i d’esbarjo i a Gelida, en proporció als seus habitants, és un dels municipis més destacats en això: onze entitats entre 1880 i 1899.

El 1880 el Casino Familiar Gelidense, al xamfrà de baix dels carrers Major amb Barceloneta, aleshores anomenat Cafè del Ramonet, que és com es coneixia, en el poble, a l’Antoni Llopart, i el 1877 la Sociedad del Centro Gelidense, aquesta on ara hi ha el Centre Cultural Municipal, les dues són les arrels de la Unió del Casal Gelidenc. En aquells temps, el Gelida de 1.650 habitants vivia un intens moviment constructiu, fruït dels bons moments econòmics que imperaven amb la restauració de la monarquia borbònica, i moltes famílies barcelonines edificaven les seves segones residències al nostre poble, que aprofitava per fer, també, obres d’una rellevància notable. Així van ser: l’Església Parroquial inaugurada el 1871, la Casa de la Vila el 1879, la Rectoria i el Nou Cementiri el 1882 i el Convent i el Col·legi de Les Monges el 1890.

Catalunya vivia aires de recuperació de nacionalisme i de cançó en català, impulsats pels Cors de Clavé, en record i honor al músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé, mort el 1874. L’esperit d’aquest context sociopolític inspira el naixement de la Societat Coral Artesans, el 1897, a l’empara del Casino Familiar Gelidense, i inscrita al Registre d’Associacions del Govern Civil de Barcelona, el 23 de novembre del 1900, amb el nom de «Los Artesanos Gelidenses». Sis anys després, al mateix Registre consta una altra inscripció amb el nom de «Sociedad Coral Artesanos».

Amb el temps, al Cafè del Ramonet també se’l coneixerà com El Coru, degut a ser la seu d’aquesta societat cantaire.

Aquesta societat coral, tenia dues finalitats bàsiques: la formació i pràctica del cant i també el paper de mutualitat, en cas de malaltia. D’aquí la inscripció força curiosa, en els seus estatuts, de que per ingressar a la societat s’havia de ser menor de 35 anys i gaudir de bona salut.

L’entitat estava regida pel President, dos Vocals i el Director, aquest remunerat.

 

ELS NOUS LOCALS

 

L’any 1917, els Artesans fan un gran pas endavant construint un local propi en ple carrer Major, el que avui encara acull la Unió del Casal Gelidenc, i on abans hi havia la fusteria i l’habitatge de Cal Sení. El projecte el va fer l’arquitecte municipal d’aquells moments, Josep Ros i Ros i s’inscriu dintre del corrent noucentista.

Per poder fer aquest edifici es va dur a terme un emprèstit en forma d’una emissió de títols de 25 pessetes cadascun, datats el 1916. Però sense cap mena de dubte també hi va jugar un paper fonamental l’entusiasme d’una colla de socis joves que els diumenges hi anaven a treballar de franc. El local es va inaugurar el dia de Santa Llúcia del 1917.

Tot i l’empenta que significa aquesta nova construcció, la Societat Coral Artesans no pot cobrir, amb això, totes les necessitats i ha de seguir llogant envelats perquè li manca una sala d’actes. Aquesta sala, però, es fa realitat el 1925, també amb projecte del mateix arquitecte i, l’any següent, s’emeten títols de deute per fer front a la inversió. La sala es construeix on encara és avui.

ELS CAFÈS I ELS ESPAIS CULTURALS DEL POBLE

 

A les primeries del segle XX, Gelida tenia tres cafès: el Cafè Vell, regit per la Societat Unió Antiga de Gelida i ubicat al carrer Major, on ara hi ha l’autoservei d’alimentació de la família Sàenz, en un edifici de tres plantes i pati, conegut com el Cafè dels Senyors i que als voltants de l’any 1930 esdevingué la Fonda Gelida o Fonda del Funicular i el 1944 es convertiria en El Pinar. El Cafè del Ramonet o Coru, al xamfrà de Barceloneta i carrer Major. I el Centre Recreatiu i Cultural o Centru, on ara hi ha el Centre Cultural Municipal i la Biblioteca.

Com locals més lligats a l’activitat cultural, l’edifici nou de la Societat Coral Artesans i a començaments del segle XX Cal Pepus, al carrer del Sol fent xamfrà amb Vicenç Perelló, edifici que avui ja no existeix. També hi havia el Casal del Molí Vell, amb biblioteca, escacs i secció excursionista, a sobre l’estació superior del Funicular i, evidentment, Els Lluïsos.

 

 

 

 

LA RIVALITAT CULTURAL ENTRE ENTITATS

 

En els anys 20 i començaments dels 30, la rivalitat entre les dues entitats, Societat Coral Artesans i Centre Recreatiu i Cultural, es posava d’evidència en les seves manifestacions festives. El grup de teatre del Coru rivalitzava amb el del Centru… els grans balls de casats, de màscares i mascarons i el ball infantil de disfresses, tots organitzats per la Coral Artesans… el testament d’en Carnestoltes… les cercaviles…

Però en aquells temps a Gelida es respirava una autèntica afecció  a la música i al cant, cultivada pels mestres Francesc Peracaula, Pau Suñol, Joaquim Llopis, Mercè Coma i Dolors Galés.

Així, Joaquim Llopis fundava, l’any 1928, l’Orfeó Gelida. Les noies dels Lluïsos representaven sarsueletes. El Centre Recreatiu i Cultural organitzava concerts amb orquestra, que se celebraven en cada festa important als cafès de les societats, abans de començar els balls. En conjunt, durant l’any se celebraven uns 30 concerts.

I per als balls de cada diumenge, els pianos de maneta, de la mà de Francesc Peracaula, al Coru, i Pau Suñol, al Centru.

 

NAIXEMENT DE LA SOCIETAT CASAL GELIDENSE

El 19 de març del 1930, al local del Centru, es crea la Societat Casal Gelidense. Els socis fundadors són:

Hermenegildo Almirall, Joaquim Mas, Francesc Pascual, Josep Fontanals, Francesc Rosell, Josep Farrés, Gabriel Gol, Remigi Torné, Josep Valls, Jaume Julià, Josep Ribas, Wenceslao Palau, Alfdred Romagosa, Francesc Massagué, Joan Ramis, Joan Casas, Jaume Llopart, Antoni Llopart, Amadeu Sàbat, Leonci Guilera, Camil Sàbat, Jaume Julià (fill), Agustí Estruch, Antoni Almirall, Josep Bacardit, Abdó Roca, Narcís Montal, Pere Gili, Martí Torrent, Francesc Voltà, Pere Voltà, Josep Farnós, Ramon Tubella, Amadeu Tubella, Joan Romagosa, Jaume Torné, Rafael Ramos, Joan Ollé, Joan Esteva, Joaquim Surià, Francesc Mestres, Josep Almirall, Jaume Casanellas, Martí Dagà, Josep Jorba i Francesc Roselló, sota la presidència de la comissió organitzadora, presidida pel Sr. Hermenegildo Almirall i exercint de secretari el Sr. Francesc Rosell, també de la comissió organitzadora.

Després de llegir-se la proposta d’Estatuts, es va elegir una Junta Directiva i una Junta Consultiva. La Directiva la van formar:

Jaume Julià Esteva, President; Ramon Tubella Rosell, Sots-President; Josep Valls Rosell, Secretari; Antoni Llopart Voltà, Sots-Secretari; Leonci Guilera Palau, Tresorer; Antoni Voltà, Comptador i Jaume Llopart Voltà, Bibliotecari. Els Vocals: Remigi Torné Ribas, Amadeu Sàbat Guitart, Joan Romagosa Rius i Miquel Mulero Mulero.

I la Junta Consultiva: Josep Farrés Sunyol, Antoni Ferran, Narcís Montal i Josep Ribas Marí.

LA POLITITZACIÓ DE LES ENTITATS

 

A Gelida també arriben els influxos de la proclamació de la II República, la recuperació de la Generalitat de Catalunya el 1931 i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1932. Els Artesans celebraven cantant La Marsellesa a ple pulmó, davant l’Ajuntament, el pas de la dictadura monàrquica a la república.

L’ambient polític s’anava radicalitzant i l’Esquerra Republicana de Gelida, amb seu a la Societat Coral Artesans, comença a editar la publicació «Flama», el desembre del 1931. La resposta immediata es produïa el gener del 1932, amb la revista Rocasagna, i que autodefinint-se com a «periòdic catalanista, intransigent, mensual, portaveu de Gelida i la seva comarca», era proper del Casal Gelidenc, hereu del Centre Recreatiu i Cultural.

 

EL LOCAL PROPI DEL CASAL GELIDENC: «EL TRAMVIA»

Des de la seva constitució, la Societat Casal Gelidenc posa fil a l’agulla per tenir un local propi i poder abandonar el Centre Recreatiu i Cultural, actual Centre Cultural Municipal, que era de propietat particular.

I finançant-lo amb una emissió de títols de coparticipació i un emprèstit, s’inaugura, el 1933, la nova construcció feta al costat de l’actual Pista Jardí i conegut com el Cafè de la Pista o el Tramvia, en al·lusió a la forma que té. Al costat, on ara hi ha la pista, una esplanada de terra i un canyar, amb pendent força pronunciat, que la separava del passeig de Rosell i Massana.

DIES DE RECELS, ASSASSINATS, GUERRA I TEMORS

 

El 18 de juliol del 1936 esclatava la Guerra Civil i la Coral Artesans va emmudir. Només es mantingué obert el seu Cafè, únicament freqüentat per gent del Front Popular.

El 21 d’agost d’aquell mateix any, 21 gelidencs, alguns d’ells molt vinculats a la religió o als aspectes culturals, són assassinats per les Brigades Roges de Molins de Rei. Entre les víctimes estaven mossèn Martí Mariné, rector del poble, mossèn Jaume Via, capellà de Les Monges, i Gaietà Babot, director dels Lluïsos o Centre Parroquial.

La destrucció i incendi de les capelles del terme, les persecucions i els temors, així com, posteriorment, la guerra, canvien tot el panorama cultural i social gelidenc. Els retrets i acusacions, obertes o larvades, tenyides de color polític i senyalant presumibles o evidents complicitats, tenien el poble fracturat i dividit, divisions que en alguns casos s’han transmès de generació en generació i encara perduren avui.

LA DIFÍCIL REPRESA DE

L’ACTIVITAT SOCIO-CULTURAL A GELIDA

 

En acabar la Guerra, el mateix 1939 i 1940, el Cafè de dalt es va utilitzar com local d’auxili social als més necessitats.

El 1940 en Pere Almirall era el cafeter del Cafè de baix. La Societat Casal Gelidense romania dormida, per imperatius dels temps.

L’any 1935, l’Orfeó Gelida, s’havia dissolt degut a les confrontacions polítiques internes.

L’activitat cultural era molt i molt minsa i només girava al voltant dels Lluïsos.

Però el 1944, el neguit cultural dels gelidencs els va fer vèncer la por i començaren a reeixir activitats de nou.

Aquell any, el mestre Francesc Peracaula, aplega uns quants cantaires i surten a cantar les Caramelles el diumenge de Pasqua. El mestre Pere Pallarès i Guilera, també far sortir les Caramelles Infantils, que amb els nens i nenes dels Lluïsos venien actuat des del 1941 i fan cercavila el mateix dia que les Caramelles dels grans.

I el 1944 també va néixer l’Elenc Artístic Montserrat. Creat el 22 d’octubre, en el marc d’Educación y Descanso, per Rosa Mª Martínez, Mercè Cartró, Maria Larrull, Maria García, Teresa Kessler, Teresa Plana, Encarnació Moya, Juanita Pascual, Carme Massana, Josep Serca, Jaume Solsona, Delfí Mas, Josep Julià, Josep Buendia, Domingo Benages, Eudald Torres, Josep Font, Ramon Tetas, Santiago Tubella, Prudenci Martínez, Ramon Buch, Santiago Massagué, Joan Clanchet, Josep Clanchet, Ramon Julià, Josep Tetas, Joan Roselló, Pere Pallarès, Lluís Calvet, Joan Valls, Eduard Esteller, Josep Ferrer, Manel Baenas, Antoni Casamitjana, Pere Galofré, Lluís Massana, Florenci Manzano, Josep Claramunt, Manel Plana, Jaume Llopart i Joan Galimany.

Joan Roselló Romeu va ser-ne l’ànima mater d’aquesta fundació i en va exercir la direcció artística durant molts anys. I Ramon Julià va ser qui li va posar el nom a aquesta agrupació escènica.

Van debutar amb «Els Pastorets de Pitarra», «El bressol de Jesús» i la primera obra, que va ser «Jimmy Samson».

El 1960 ja havien passat per l’Elenc més de 150 gelidencs. I aquell mateix any també es crea l’Elenc Infantil.

L’ESPORT ERA LA ÚNICA EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURAL

QUE NO DESPERTAVA RECELS

La «Obra Social de Educación y Descanso», que era l’òrgan oficial establert per regular i canalitzar, sota una molt rigorosa censura, tota l’activitat social i cultural de l’estat, tenia com horitzó la vinculació total del lleure i de les inquietuds de la societat en l’esport.

En aquells moments es vivia una certa passió, arreu, pel bàsquet. La Federació Espanyola es constituiria l’any 1943, tot i que la Catalana ja existia des del 1924.

A Gelida, l’Antoni Tubella Vila, en Ramon Tubella, l’Agustí Rigau, en Joan Galimany i en Pere Valls, des de l’estiu del 1940, entrenaven a la pista de tennis dels senyors Redecilla, al carrer Sant Pere, aprenent a botar la pilota i fent punteria en un dels pals de la tanca, perquè encara no tenien cistella.

El 18 de juliol del 1941, a les 12 del migdia i sota un bat de sol que estavellava les pedres, aquests cinc gelidencs celebren el seu primer partit «oficial», a l’esplanada on es muntava l’envelat, al costat del Cafè del Centru, on ara hi ha la Pista Jardí. En un terreny de joc de terra i amb uns taulers de fusta aguantats per dos troncs de pí que havia regalat el propietari de Can Torrents, els decidits gelidencs es van enfrontar al Frente de Juventudes de Martorell, perdent per 9 a 4, en un partit que no es va poder acabar degut a la calor.

Gelida encetava, amb això, una eufòria per aquest esport, que es traduïa en la formació, aquell mateix any, de quatre equips de bàsquet, estables, que eren el Molí Vell, el Molí Nou, el Frente de Juventudes i el Educación y Descanso, i un d’aparició intermitent, que es formava, esporàdicament, amb jugadors de tots, i que era Acció Catòlica, dels Lluïsos.

Els quatre equips estables organitzaven campionats entre ells i també donaven rellevància als actes de les festes gelidenques, especialment a la de Sant Domènec, del 4 d’agost, patró dels paperers, i que es disputava entre els del Molí Vell i els del Molí Nou, un any a cada fàbrica.

I el bàsquet es va viure així fins el 23 de setembre del 1945 en que, a instàncies de l’Ajuntament, se celebra, als locals de sota del Cafè de la Pista, una reunió refonent totes les inquietuds en vers el bàsquet i en la qual es constitueix el Club Baloncesto Gelida, de Educación y Descanso, com havia de ser.

El 1944 també es dóna forma de grup, a tot el moviment al voltant dels escacs, que el mestre Lluís Rutllant havia engegat el 1939. Se centra en els Lluïsos i serà l’embrió del Club de Ajedrez Gelida.

I des d’acabada la Guerra Civil, ja s’havien anat organitzant curses d’atletisme camps a través i Gelida tenia corredors força destacats.

Per tant, el 1944, en mig de l’esclat social al voltant de l’esport, l’activitat cultural pot anar reeixint sense cridar massa l’atenció ni desvetllar recels a l’estament oficial.

LES MILLORES DE LES INSTAL·LACIONS

ES VAN CONSOLIDANT

 

En virtut de la «Ley de Reforma de la de Responsabilidades Políticas de 19 de febrero de 1942», l’estat obra un expedient contra la Societat Coral Artesans incautant-li el local del carrer Major, on avui té la seu la nostra entitat, per destinar-lo a serveis públics. L’any 1946 el Ministeri d’Hisenda resol cedir dret d’ús a l’Ajuntament, atenent la petició que li havia fet.

Poc després, tots els locals d’espectacles de Gelida passen a mans de la «Obra Social de Educación y Descanso», que a Gelida va tenir Junta Local des del 1944 encapçalada per Pere Pallarès i conformada per Joan Roselló Romeu, Joan Clanchet Puig, Josep Tetas Cols, Santiago Tubella i Santiago Massaguer. Aquests espais eren el local del carrer Major de la Societat Coral Artesans i el Casal Gelidenc, al costat de la pista.

El 29 de juny del 1945, la Obra Sindical de Educación y Descanso organitza el “Día del  Deporte”, amb campionats d’escacs, billar i bàsquet.

El 28 de juliol d’aquell mateix any, s’estrena l’enllumenat de la pista d’Educación y Descanso amb un partit de bàsquet entre els del Frente de Juventudes i els  d’Educación y Descanso, guanyant els primers per 23 a 15. El  partit començava a les 12 de la nit. Els 6 llums els va fer en  Ramon Larrull als tallers del Molí Vell.

El 4 d’agost també del 1945, Diada de Sant Domènec al parc del Molí Nou, amb festival esportiu  inclòs i partida d’escacs amb fitxes vivents. Hi juguen el Sr.  Ruesters contra el Sr. Joan Roselló i Romeu.

I el 23 de setembre immediat, reunió, al Cafè de baix, amb les autoritats locals i creació del Club  Baloncesto Gelida de Educación y Descanso, el que després seria  l’actual C.E. Gelida.

LA PÉRGOLA ORIGAN

Els elevats costos de llogar un envelat per a la festa major, cada any, així com la necessitat de millorar l’espai de joc del Club Baloncesto Gelida de Educación y Descanso, promou que la pista de terra del costat del Casal, on ara hi ha la Pista Jardí i aleshores ja jugava el bàsquet, s’encimentés.

Aquesta va ser la primera obra de recuperació i millora d’aquest patrimoni que les dues entitats, el Coru (d’esquerres) i el Casal o Centru (de dretes), havien gaudit, abans de la guerra civil i després se’ls havia pres.

La pista s’encimentà amb una brigada de paletes d’en Josep Valls, jornals gratuïts de la mateixa Junta i el finançament, a tornar, d’en Francesc Kessler i s’inaugurà per la Festa Major d’aquell mateix 1947, batejada per Joan Roselló Romeu amb el nom de Pérgola Origan, perquè l’entrada a la pista es feia, per on s’entra ara però una mica més cap endins, passant per sota d’una pèrgola de quatre columnes, unides amb bigues i per les columnes i bigues s’entortolligaven plantes d’origan, una planta enfiladora de la família de l’orenga.

A partir d’això i d’uns anys d’hores baixes de la Obra Social de Educación y Descanso, s’engegaren dos moviments socials importants. D’una banda la represa de les activitats de la Societat Casal Gelidense. D’altra banda, Antoni Tubella Vila i els seus col·laboradors més propers, decidiren crear una gran entitat esportiva que aglutinés tot l’esport del moment i ho aconseguirien a l’any següent. A l’estiu del 1948 naixia formalment el Club Deportivo Gelida, amb escacs, atletisme i bàsquet, com activitats principals.

 

LA REPRESA DE LA SOCIETAT CASAL GELIDENSE

PRESIDÈNCIA D’ALBERT MAS GIBERT

 

La Societat Casal Gelidense havia quedat inactiva pels aconteixements de la Guerra i el moment polític de després.

A partir de la revifada d’algunes activitats culturals i de les esportives, i també empesa per la imminent subhasta del local de l’extingida Coral Artesans, la Societat decideix ressorgir i ho fa a principis del 1948 amb una Junta Directiva que és la següent:

President: Albert Mas Gibert

Vicepresidents: Pere Pallarès Guilera i Lluís Massana Julià

Secretari: Joan Vendrell Julià

Comptador: Miquel Font Poll

Caixer: Leonci Guilera Palau 1/08/48

Vocals: Lluís Calvet Olivella i Pere Gol Torres

Aquesta Junta Directiva, convocava una Assemblea General Extraordinària, que es va celebrar el 29 de febrer d’aquell mateix 1948.

En aquesta Assemblea s’acorda atorgar poders als president i secretari perquè demanin un préstec hipotecari, de 26.065 pessetes, per tal de cobrir els deutes pendents, dels anys 1932 i 1933, corresponents a les obres de l’edifici del Cafè Vell, que se li devien al Sr. Joaquim Mas Palau. El préstec es demana al Sr. Baldomero García.

També es parla de la situació del local de l’extingida Coral Artesans, aleshores administrat per l’Ajuntament i es decideix llogar-li el Saló d’Espectacles. En els balls, però, no podran participar-hi els menors de 14 anys.

El 25 de juliol d’aquest 1948, una altra Assemblea General extraordinària imposada per la situació econòmica i pels recels que desvetlla l’entitat a l’autoritat governativa. En aquesta Assemblea s’aprova que s’apuntarà el nom de totes aquelles persones que ballin en els balls. També es parla de l’organització de la Festa Major. I també s’acorda la creació de la Comissió de Ball a proposta dels joves de l’entitat.

En matèria econòmica, s’acorda demanar un préstec amb garantia hipotecària a la Caixa de Pensions, per substituir el que s’havia demanat al Sr. Baldomero García.

Set dies després, l’1 d’agost del 1948, una altra Assemblea General extraordinària, aquesta però amb caràcter de resolució econòmica, ja que aprova la constitució d’una hipoteca de 130.000 pessetes, amb la Caixa de Pensions, que servirà per liquidar els préstecs al Sr. Baldomero García, una hipoteca que es mantenia amb l’Instituto Nacional de Previsión, de 47.220’11 pessetes, i un altre préstec que hi havia subscrit amb el Sr. Joaquim Mas Palau.

Juntament amb aquesta decisió econòmica, el mateix dia es nomenen càrrecs de responsabilitat a l’entitat. El caixer serà el Sr. Leonci Guilera Palau i es constitueix una Junta Consultiva, presidida pel mateix president de l’entitat, Sr. Albert Mas Gibert, i formada pels senyors Hermenegildo Almirall, Francesc Pascual, Pere Torrents, Remigi Torné i Enric Casanellas. Per tant, la Societat queda «vigilada» des de dins mateix pel propi Alcalde Sr. Remigi Torné i pel Jutge de Pau Sr. Pere Torrents. En aquesta Junta Consultiva, el vicepresident era el Sr. Pere Pallarès i Guilera, que era qui havia encapçalat la Junta Local de l’Obra Social de Educación y Descanso.

I de la Junta Directiva només dues variacions, que són les baixes dels Srs. Lluís Massana i Pere Gol.

La Comissió de Ball, formada per Agustí Rigau i Pere Ferrer Irla, també tindran veu i vot en la Junta Directiva.

 

LA FUSIÓ DELS PATRIMONIS DE LES ENTITATS

 

Un cop refeta l’estructura i revifada la Societat Casal Gelidense, comença el dur camí, ple d’entrebancs, per fusionar els patrimonis de les dues entitats. En aquesta afer, destaca la tasca portada a terme pel membre de la Junta Consultiva de l’entitat Sr. Hermenegildo Almirall.

A l’Assemblea General ordinària del 27 de març del 1949 es nomenen gestors del comptes a Josep Galofré i Pere Albet, es reelegeix la mateixa Junta Directiva i s’afegeix el Sr. Lluís Massana, en qualitat de vicesecretari. També s’acorda que l’Elenc Artístic Montserrat aboni a l’entitat 30 pessetes per cada representació que faci, degut a que fa ús dels locals de l’entitat.

En la mateixa Assemblea es comunica que el Club Deportivo Gelida farà un 25 per cent de descompte a tots els socis del Casal Gelidense, en els preus de taquilla, també pel mateix concepte.

De mica en mica, doncs, els lligams entre l’entitat Casal Gelidense, l’Elenc Montserrat i l’esport es van teixint.

L’AGRUPACIÓ CORAL INTIMITAT

 

Mentre la Societat Casal Gelidense treballava estructurant-se i preparant aquesta recuperació i fusió de patrimonis i els del Club Deportivo Gelida consolidant les seccions d’Escacs, Atletisme i Bàsquet i estrenyent vincles amb el Casal, a l’igual que ho feien els de l’Elenc Artístic Montserrat, els mateixos dies, els cantaires estaven ultimant els assaigs de la seva jugada, que era a punt d’esclatar.

Des d’acabada la Guerra, la sempre prolífica activitat cantaire del nostre poble s’havia vist reduïda al Cor Parroquial.

Era la nit del Dissabte de Glòria i tota la població estava en silenci, quan de sobte el motor d’un camió va sorprendre a tot el veïnat. Era el camió d’en Francesc Julià Andavert, el Ciscu Carreter, amb en Pere Pallarès i divuit o dinou cantaires més, la majoria del Cor Parroquial, que van fer les seves Caramelles de nit i emocionant a més d’un i de dos. La tradició coral gelidenca es va veure reviscolar, després d’anys i panys força esmorteïda: GELIDA TORNAVA A CANTAR.

A partir d’allò i cercant cantaires de l’antiga Coral Artesans com en Pere Muray, Pere Gibert, Joan Masagué, Josep Tubella, Joan Miró, Anton Ferrer, Anton Vernet, Josep Capellades, Ramon Alegre, Josep Sàbat, Joan Capellades, Sebastià Claramunt, Pere Carafí Pascual, i reforçant-se amb els nous, Antoni Roig, Antoni Casamitjana, Joan Casas, Romà Casas, Joan i Josep Clanchet, Pere Ferrer, Antoni Llopart, Antoni Llopart Voltà, Lluís Calvet, Josep i Pere Ollé Torné, Josep i Albert Llopart Sampe, Pere Cartró Clanchet, Josep Torné Civil, Josep Centellas, Magí Centellas, Francesc Miquel, Pau Ortínez, Ramon Buch, Josep Ollé (Ferrereta), etc.. Tots ells van donar forma a l’Agrupació Coral de Gelida, que van elegir Junta Directiva entre els propis cantaires i aconseguiren, després de molts esforços, recuperar els dos estendards de l’antiga Societat Coral Artesans que portaven anys confiscats pel Règim.

El 1959 canviaria el nom pel d’Agrupació Coral Intimitat.

 

 

 

 

 

 

 

LA PRIMERA FESTA MAJOR PREPARADA AMB TANQUIL·LITAT

 

A l’Assemblea General extraordinària del 10 de juliol del 1949, la Junta Directiva del Casal Gelidense ja va poder presentar el que seria el programa d’activitats per a la propera Festa Major. Per a la nit del dissabte i la tarda del diumenge, l’Orquestra INSPIRACIÓN. Per a la nit del diumenge, la sarsuela LOS GAVILANES. Per al dilluns el conjunt FATCHENDES DE SABADELL i per al dimarts l’Orquestra PLANAS.

L’ADQUISICIÓ DELS LOCALS ACTUALS DEL CARRER MAJOR

L’Assemblea del 23 d’abril del 1950, però, no va ser tan festiva i el president informa que si es vol recuperar el local de l’extingida Societat Coral Artesans, perquè Gelida no es quedi sense local d’espectacles, s’haurà d’acudir a la subhasta que se celebra sis dies després, amb 160.000 pessetes. L’Assemblea li dóna amplis poders.

El 7 de maig següent, una altra Assemblea General extraordinària serveix al president per informar que ja s’han adquirit els locals i que el cost ha estat de 155.500 pessetes, a les quals s’haurà d’afegir les càrregues que graven l’edifici adquirit. S’autoritza al president perquè faci les combinacions necessàries en forma de préstec hipotecari o préstecs personals per poder obtenir aquests recursos, amb la Caixa de Pensions, i es renova la continuïtat de la Junta Directiva, a proposta del Sr. Hermenegildo Almirall, fins que s’obtinguin els recursos emprats en aquesta operació financera. Deixa la vicepresidència el Sr. Pere Pallarès cedint-li el lloc al Sr. Lluís Massana.